Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panallets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-no grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
i el torró ja vindrà.
D' aquest poema del novembre la part que m'agrada més és el final.
ResponEliminaÀLEX